Ara ja porto unes setmanes programant i si bé és cert, que en un principi, un es pot pensar que es tracta d’unes petites pautes per tenir clar el que cal fer; he de dir que una de les coses de les que m’he pogut adonar fent-la, és de que es tracta d’una feina més necessària del sembla.
El primer que vaig fer abans de posar-me a fer el redactat de la programació, va ser documentar-me sobre el temari que havia d’explicar a l’alumnat: nutrició i aparell digestiu. Un cop realitzada la recerca, vaig haver d’adequar els continguts que volia treballar al temps disponible i al grup classe a qui anava dirigit.
La primera classe va ser la que més nervis vaig passar, suposo que el fet de tenir aquests nervis venia propiciat per la inexperiència de donar una classe programada i aquesta “pressió” pròpia de tenint en compte tot el que havia prevís i la temporització. Malgrat tot, va sortir bé i es van poder assolir els objectius que m’havia plantejat.
Un cop superat el primer dia, les següents les vaig afrontar amb més tranquil•litat i amb més confiança en mi mateixa. Ara ja coneixia la manera de treballar que tenia el grup amb mi, i l’actitud que tenen davant un treball més conceptual que no pas procedimental. Un dels aspectes que ,posteriorment, vaig valorar molt positivament, va ser el fet de plantejar activitats grupals i col•lectives per taules ja que això va animar-los a mostrar més interès pels que estàvem treballant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada