En aquest primer escrit, vull explicar-vos el meu primer dia a l’escola. De nou, les meves llargues vacances d’estiu s’havien acabat i, un cop més, la meva vida estudiantil tornava a la normalitat. Aquest cop però, canviaria les grans aules de Mundet per una petita classe de segon de primària.
Era dilluns tranquil a l’escola. També val dir que, en aquest cas, el curs començava per un grapat de futurs mestres i no per la majoria . Us puc ben assegurar que a les nou ja regnava un silenci característic de les primeres hores de treball. Era evident que feia dies que els centres escolars ja funcionaven.
Només arribar, expectació. Vint-i-cinc nens em miraven bocabadats intentant trobar el perquè de la meva presència a la seva classe. Havien sentit parlar de mi però, tot i això, no sabien ni qui era ni el motiu pel qual jo m’hi quedaria. Va ser molt curiós però d’un moment a l’altre, un mena de tertúlia sobre mi es va crear a la classe de les serps. Va ser realment sorprenent, perquè us prometo que el que vaig veure amb els meus propis ulls va ser tota una tertúlia de definició de diccionari. Un diàleg obert, clima de silenci, respecte de torn de paraules…etc. Increïble , vaig pensar mentres me’ls mirava i veia que es tractava de nens de sis o set anys .
Al llarg de la setmana he pogut observar, entre moltes altres coses, el treball diari de l’adquisició d’hàbits a l’escola. I és que si nens de set anys són capaços de mantindre una conversa amb la mestra, sense interrupcions ni entrebancs, és perquè una feina molt important hi ha hagut al darrera. I jo, des del meu paper d’observadora i d’aprenent, tota aquesta feina de mestres i pares; la valoro i l’aplaudeixo.
Raquel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada