Si una cosa tenen els mestres són reunions, i és que quan un ja porta dos setmanes a una escola s’adona que l’organització d’un centre escolar ve donada en gran part per totes i cadascuna de les decisions preses als diferents claustres.
El passat dimecres però, aquests mestres hi vam afegir-hi una més a les seves llistes: les reunió de pares. Es tracta d’un moment per informar, parlar,dialogar, conèixer els pares i a vegades conscienciar-los que l’educació d’un infant és feina de tots, i no d’uns quants. Per la mestra, aquesta reunió suposa una preparació prèvia i posteriorment una avaluació d’aquesta.
Al final d’aquestes reunions, sempre hi ha algun pare que comenta alguna preocupació més personal sobre el seu fill. Sobre això, us vull comentar una qüestió que va sorgir l’altre dia en una d'aquestes reunions. Un pare va preguntar-hi personalment a la mestre si creia que el fracàs escolar influïa directament en el fet de ser castellanoparlant. Immediatament, la mestre li va respondre que no, però sobre això hi he estat pensant perquè crec que es una pregunta que mereix una resposta amb arguments.
Ser castellanoparlant amb una societat com la nostre no suposa cap problema per l'escolarització d'un nen ja que aquest està constantment en un entorn on el català hi és present. Així doncs, en una societat d'informació com la nostra tenir una llengua familiar diferent a l'escola, no suposa cap entrebanc en el procés escolar d'un nen ja que des de l'escola s’incentiva a que a casa també es llegeixi, es vegi televisió en català i que els pares, tot i que ells no el parlin, l’ajudin en la mesura que puguin a utilitzar aquesta llengua.
Raquel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada